El Proyecto del Templo Expiatorio Nacional al Sagrado Corazón en el Tibidabo (1909-1919) : religiosidad, patriotismo y género en España / Alejandro Camino
Camino, Alejandro


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 27-46 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà, català i anglès.

A la fi del segle xix i principis del xx lïEsglésia catòlica va posar en marxa diversos projectes nacionalitzadors, entre els quals destaca lïèmfasi patriòtic que va atorgar al Sagrat Cor de Jesús. Un dels efectes que va tindre aquesta estratègia a Espanya va ser que es van fomentar les iniciatives que buscaven exaltar al Sagrat Cor, com va ser el cas de la construcció dïun temple en el cim de la muntanya Tibidabo de Barcelona. El relat creat entorn del significat dïaquest temple és un marc privilegiat per a l'anàlisi del projecte de nació i de gènere del catolicisme espanyol.

La Construcció quotidiana de l'emancipació : Celestí Ventura i el moviment cooperativista del seu temps (1917-1954) / Santiago Gorostiza Langa, Emma Alari Pahisa
Gorostiza Langa, Santiago


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 136-144 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà, català i anglès.

Des de principis del segle xxi, una nova fornada d'estudis sobre la història del cooperativisme s'ha interessat per la influència d'aquest moviment d'emancipació en la configuració dels barris populars. Des d'una perspectiva urbana i microhistò- rica, la recerca sobre cooperatives i cooperativistes ha nodrit l'anàlisi de les relacions entre cooperativisme, obrerisme i associacionisme popular. L'estudi de la trajectòria de Celestí Ventura Raballí (1892-1969) en el sindicalisme i el cooperativisme, i la seva dedicació a la cooperativa La Fraternitat de la Barceloneta (Barcelona) per- met aprofundir en aquestes relacions de dues maneres. En primer lloc, examinant el rol de les cooperatives com a rereguarda del moviment obrer i, de forma més general, les mútues influències entre lluites obreres i expansió del cooperativisme. En segon lloc, i atenent a la participació de Ventura en les estructures sindicalistes, cooperativistes i mutualistes, explorant la multiplicitat de funcions que caracteritzà l'associacionisme obrerista a Catalunya durant bona part del segle xx.

Una Barcelona de posguerra : migrantes, mendigos, refugiados y repatriados / Miguel Díaz Sánchez
Díaz Sánchez, Miquel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 14 (2021) , p. 155-177 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques. Resums en castellà, català i anglès.

L'article analitzarà la repressió de la mendicitat i la immigració a la Barcelona de la immediata postguerra.També centrarà part del seu argument en el tracte atorgat pel règim franquista als refugiats republicans acollits a la ciutat durant la guerra. Fi- nalment, dedicarà part de la seva atenció als retornats republicans de França durant els primers mesos de la postguerra, ja que la capital catalana va actuar com a centre de classificació i distribuïdor d'aquests. Indigents, immigrants, refugiats i retornats van ser conceptualitzats pel règim com un problema similar (beneficència i ordre públic), de manera que van rebre un tracte igualment similar. La màxima expressió d'aquest fet va ser la funcionalitat atorgada als principals centres de classificació i repatriació existents a Barcelona durant les primeres etapes de la dictadura.

Esdevenint comunistes de partit : els comunistes-sindicalistes i els orígens del PCE a Catalunya, 1922-1924 / Arturo Zoffmann Rodríguez
Zoffmann Rodríguez, Arturo


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 7-32 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

La Revolució russa tingué inicialment un fort ressò al moviment obrer ibèric i en particular entre els anarquistes de la CNT catalana. Resulta paradoxal doncs que el comunisme nasqués a començaments dels anys 20 a Espanya com un moviment fràgil i minoritari. Aquesta feblesa era especialment palesa a Catalunya. Aquí, tanmateix, sorgí als anys 1921-24 un petit corrent de partidaris del bolxevisme al si de la CNT, que desenvoluparen una política sui generis, vinculada a altres grups anàlegs a altres països, i orientada a atreure la militància anarcosindicalista per refundar el comunisme espanyol des de Barcelona, romanent independents del PCE. En un context de depressió per a l'obrerisme a Catalunya i arreu d'Espanya, l'estratègia dels anomenats comunistes-sindicalistes fracassà i, aïllats i afeblits, acabaren integrant-se al PCE a contracor a finals de 1924. Mantingueren però un esperit independent que en gran mesura ajuda a explicar la integració de la majoria d'aquests militants a les files del comunisme heterodox i catalanista del Bloc Obrer i Camperol el 1931. Aquest article rastreja la història d'aquests pioners del comunisme a Catalunya als anys 1921-24 utilitzant fonts noves dels arxius soviètics, que permeten reconstruir els orígens del grup i entendre la seva evolució posterior.

Dones del PSUC en temps de guerra (1936-1939) / Cèlia Cañellas, Rosa Toran
Cañellas i Julià, Cèlia


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 33-50 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

La voluntat de guanyar la guerra impulsà el PSUC a valorar el paper de les dones en tasques d'ajut al front i de propaganda per a la resistència, a més de requerir la seva incorporació a llocs de treball abans masculins. Les reivindicacions de les militants i l'autocrítica dels dirigents per la seva manca de reconeixement facilitaren una progressiva assumpció de responsabilitats al partit i a les joventuts i una visibilització en actes de propaganda, malgrat les reticències dels propis camarades per la seva manca de preparació i i el temor a la seva competència en els llocs de treball.

La Terra en comú : la col·lectivització agrària a Catalunya durant la Guerra Civil, 1936-1939 / Guillem Puig Vallverdú
Puig Vallverdú, Guillem


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 51-72 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

A partir de l'esclat del Guerra Civil a Espanya el juliol de 1936, l'organització de la rereguarda esdevé un element fonamental i controlar la producció un dels objectius principals del bàndol republicà. A partir de les confiscacions de propietats i finques als assenyalats com a partidaris de la rebel·lió militar, a la rereguarda republicana es plantejaren diferents models d'ordenació entre les que destacaren les col·lectivitats, un model de gestió i producció col·lectiva i de relació igualitària dels seus membres en la construcció d'una nova comunitat. Al llarg de la guerra, Catalunya fou un territori on aquestes organitzacions s'expressaren amb més força a les zones urbanes, atès el seu destacat teixit industrial. Malgrat això, també tingueren la seva manifestació a la resta d'un territori agrícola articulat després de dècades de mobilització pagesa. Les resistències i els suports que sorgiren en els diversos intents per organitzar-se col·lectivament van configurar la quotidianitat de la rereguarda catalana, així com els discursos i l'acció política de les diverses formacions antifeixistes.

Les Espines de la rosa. L'ardu camí històric del socialisme a Catalunya (1945-2010) / Jaume Muñoz Jofre
Muñoz Jofre, Jaume


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 261-279 (Recerques i assajos) 

Malgrat que l'objectiu de la formació d'un partit socialista unitari a Catalunya es trobés entre les aspiracions fundacionals de moltes de les forces adscrites a aquesta ideologia que van sorgir al Principat des del 1908, no va ser fins set dècades més tard que aquest projecte es va fer realitat, amb la creació del Partit dels Socialistes de Catalunya (1978). Durant tot aquest temps, els obstacles amb els que va topar aquest espai ideològic van ser múltiples a Catalunya, tant per factors externs com per factors associats a dinàmiques internes dels seus diversos actors. Aquest article estudia el tortuós recorregut que van seguir les diverses famílies socialistes a Catalunya durant aquests primers setanta anys d'història, centrant-se en l'evolució d'aquest espai polític a partir de la fundació del Moviment Socialista de Catalunya (1945), per acabar analitzant breument la vida interna i institucional del PSC entre el 1978. i 2010. Veurem, doncs, com els socialistes catalans van passar de ser una opció minoritària però amb representants molt influents sobre el conjunt de la vida política del món antifranquista a esdevenir, a partir de l'any 1977, uns agents claus en la confecció de l'Espanya democràtica a nivell municipal, estatal i, finalment, autonòmic.

L'Ajuntament de Barcelona durant la Transició : les ruptures del municipalisme en la construcció democràtica / David Moreno Muñoz
Moreno Muñoz, David


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 13 (2020) , p. 238-260 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

El present article té com a principal fita exposar els eixos principals de la tesi doctoral que porta per títol "Quan l'Ajuntament de Barcelona va ser nostre. El primer ajuntament democràtic després de la mort de Franco (1979-1983)". A través de l'estudi dels arxius de l'Ajuntament de Barcelona, les entrevistes personals i de la documentació de multitud de fons públics i privats, aquest treball analitza els eixos principals de la política de l'Ajuntament de la capital catalana, des del període pre-democràtic de Josep Maria Socías fins la finalització del primer govern democràtic (1979-1983) des de la recuperació de la democràcia, format per socialistes, comunistes, nacionalistes i republicans. Tractarem d'estudiar i analitzar els canvis i continuïtats en un context de transició i construcció democràtica, on els ajuntaments i Barcelona al capdavant tindran un paper cabdal en la formació del nou règim democràtic.

La Ciutat democràtica, el moviment veïnal, el model Barcelona i la participació ciutadana : un estat de la qüestió i una proposta d'anàlisi en tres temps / Arnau López Espinosa
López Espinosa, Arnau


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 64-84 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

El present article és una proposta de punt de partida analític a l'hora d'estudiar historiogràficament l'evolució i transformació d'una ciutat com Barcelona. Una proposta de diàleg a tres bandes que pretén incloure les diferents vessants del poliedre que és l'anàlisi d'una ciutat. Així doncs, aquest anàlisi parteix de la premissa que per analitzar la ciutat cal estudiar el diàleg -existent o no- entre els governants i la ciutadania organitzada; incloent-hi, doncs, els diferents actors que intervenen en l'evolució i transformació de la ciutat: moviments socials, governs municipals i polítiques de participació ciutadana. És a dir, a través de l'anàlisi del diàleg entre els moviments socials urbans i els governs municipals barcelonins democràtics en el marc de les polítiques de participació ciutadana, assenyalant-ne la seva naturalesa, abast i limitacions.

Classe obrera i transició : una visió des de la fàbrica / Marta Mulero
Mulero Campoy, Marta


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 85-109 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

El present article té com a objectiu exposar les conclusions principals de la tesi doctoral que porta per títol Models sindicals al món de la fàbrica (1976-1982). A través de l'estudi del moviment obrer a les fàbriques metal·lúrgiques de SEAT, ENASA, Hispano Olivetti, Motor Ibérica, Roca Radiadores i Maquinista Terrestre i Marítima, aquest treball analitza els eixos principals de la lluita obrera: condicions laborals i salarials dignes, llibertats democràtiques, l'amnistia, la lliure elecció de representants obrers a les empreses i, a partir de meitat dels anys setanta i dels efectes de la crisi econòmica, la defensa dels llocs de treball. L'objectiu d'aquest article és palesar el paper clau que va jugar el moviment obrer (juntament amb altres col·lectius) en la desestabilització i esgotament del règim franquista i en l'inici d'un procés democràtic.

Rellegir Taula de Canvi : una esquerra perplexa en un país en transició (1976-1980) / Francesc Vilanova i Vilabadal
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 12 (2019) , p. 110-138 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Referències bibliogràfiques.

Entre els anys 1976 i 1980 (per tant, en plena sortida de la dictadura franquista cap a l'establiment d'un sistema democràtic), un grup de persones que venien d'organitzacions d'esquerres diverses, va impulsar una revista d'anàlisi i reflexió sobre qüestions polítiques, econòmiques, culturals, socials, etc., que volia aprofundir en l'etapa de canvis profunds, incerteses i inquietuds que vivien Catalunya i Espanya, però també sobre el passat, el present i el futur del món. El resultat va ser Taula de Canvi, una revista mensual que va tractar afers catalans i espanyols, el pensament polític arreu del món, les realitats i els passats sels sistemes polítics mundials. Dins d'aquest ampli camp de reflexió, la revista també va reflectir les inquietuds i el malestar de bona part de l'esquerra catalana davant l'evolució de la transició espanyola (i catalana) de la sortida de la dictadura cap a l'establiment de la democràcia.

El 1er de Maig a Catalunya. Les Vuit Hores i la jornada internacional del treball / Maria Rodríguez Calleja
Rodríguez Calleja, Maria Isabel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 216-219 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

El 1er de Maig va ser establert per un Congrés Obrer Internacional amb el propòsit de realitzar una afirmació pública dels obrers com a obrers, sense distincions ni ideològiques ni nacionals. Una unitat que s'establia amb la demanda d'una legislació internacional del treball amb la jornada de vuit hores al capdavant. Però aquestes diferencies si que existien i es basaven en les relacions entre els mateixos obrers i entre els obrers i la societat que els envoltava. Unes diferencies que configura la història del moviment obrer en general i la de la jornada del 1er de Maig en particular.

El Pulso de 1976. Las movilizaciones de Tarragona en el contexto español / Cristian Ferrer González
Ferrer González, Cristian


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 11 (2018) , p. 287-114 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

Després de la mort de Franco el novembre de 1975 la part més mobilitzada de l'oposició maldà per trencar amb el seu règim polític, que buscava perpetuar-se més enllà de la vida del dictador. La conflictivitat sociopolítica, que s'havia erigit en el model predilecte d'oposició al franquisme, va adquirir una gran intensitat en les principals regions urbanes i industrials del país. Al llarg de tota la dictadura, la de Tarragona va ser una província secundària en termes de mobilització social. Això no obstant, les oportunitats polítiques generades per un context de gran conflictivitat van establir les condicions per a que l'antifranquisme tarragoní intentés escometre una vaga general d'àmbit local. Una pretensió que no va reeixir tal com l'havien esperat, però que va suposar el pic de protestes laborals de tot el franquisme a la ciutat i les conseqüències polítiques de la qual van resultar evidents quan tres regidors municipals van dimitir i el Governador Civil va ser cessat del càrrec. La duresa del conflicte només va ser superada per una intensa i inèdita violència policial, la qual va condicionar nítidament l'abast del pols polític contra el franquisme de 1976.

Llums i ombres a "Homenatge a Catalunya" / Paul Preston
Preston, Paul


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 10 (2017) , p. 1-29 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

Los Atentados sociales y el surgimiento de la violencia individualizada en los conflictos laborales de Barcelona, 1902-1917 / Juan Cristóbal Marinello Bonnefoy
Marinello Bonnefoy, Juan Cristóbal


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 25-50 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

El concepte d'atemptat social va ser utilitzat per definir les formes de violència que van caracteritzar l'època del pistolerisme. Aquesta idea evidenciava un aspecte singular de la violència sindical a Barcelona: l'existència d'agressions individualitzades que contrastaven amb el caràcter col·lectiu que va mantenir el fenomen en altres contextos. L'article analitza el sorgiment d'aquesta violència a través de tres moments decisius: el pas d'una política d'ordre públic reactiva a una preventiva després de la vaga general de 1902, l'aparició d'atemptats organitzats durant les vagues metal·lúrgiques de 1910 i els primers atacs contra empresaris de la indústria tèxtil.

Catalanisme radical, nacionalisme integral i feixisme a la Catalunya dels anys trenta : historiografia, teoria i estat de la qüestió / Daniel Roig i Sanz
Roig i Sanz, Daniel


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 9 (2016) , p. 51-82 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

Si bé el debat sobre l'existència d'un feixisme català -i separatista- ha tingut un abast ben limitat,aquest article pretén apropar-se a la qüestió a través d'un recorregut historiogràfic per les principals aportacions teòriques que, des dels anys setanta fins a l'actualitat, s'han anat elaborant al voltant d'aquesta problemàtica epistemològica. Així, tot partint de les polèmiques que generarien els escamots d'Estat Català durant els anys trenta, no només s'aborda la producció científica i divulgativa sobre la història de l'independentisme català del període. Sinó que el text també planteja un marc d'anàlisi i d'interpretació històrica sobre els segments politico-ideològics del separatisme que, des d'un nacionalisme integral d'arrel maurrassiana, abraçarien bona part dels ingredients, de la retòrica i de les receptes de la nova dreta radical europea.

Les Eleccions municipals de 1934 a Catalunya / Raimon Soler Becerro
Soler i Becerro, Raimon


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 47-75 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina. Inclou annex: Resum de participació i resultats en percentatges.

El 14 de gener de 1934 es van celebrar unes eleccions municipals a Catalunya que foren crucials per al desenvolupament posterior dels esdeveniments d'aquell any. S'havien de substituir tots els ajuntaments catalans sorgits de les eleccions del 12 d'abril i es van desenvolupar en un context de gran tensió política i social. A més,per primer cop en la història del nostre país les dones podien participar en peu d'igualtat amb els homes en l'elecció dels consistoris. Tanmateix, la historiografia ha tendit a passar-hi per sobre, quan no a marginar del seu relat aquestes eleccions, les quals van suposar un punt de ruptura entre dretes i esquerres. En aquest article es pretén omplir aquest buit i donar una visió de conjunt d'aquests comicis.

Barcelona, els moviments socials i la transició a la democràcia : hegemonia gramsciana, referent espanyol i ruptura catalana / Marc Andreu Acebal
Andreu Acebal, Marc


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 8 (2015) , p. 105-134 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

El moviment cívic forjat als barris durant la dictadura de Franco a Espanya, als anys seixanta va ser dirigit per militants de l'oposició (bàsicament comunistes i activistes cristians de base). La seva estructura a Catalunya va ser una sèrie de comissions de barri i associacions de veïns. A partir de 1972, es va organitzar a Barcelona al voltant d'una federació legal (FAVB), que inicialment era de classe mitjana i en gran part vinculada a l'establishment franquista local. No obstant això, va ser presa ràpidament per l'esquerra urbana i catalanista i es va convertir en un element clau de la lluita contra el franquisme i per la democràcia. Aquest moviment popular va aconseguir nombroses victòries a Barcelona pel que fa qüestions urbanes, socials i culturals. Els canvis interns a la FAVB i la seva difícil relació amb l'autoritat local, però sobretot la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, va imposar un canvi d'escala i del model urbà de la ciutat. Això va marcar el final d'aquesta hegemonia cultural i d'una idea de ciutat democràtica socialitzant que, no obstant, manté la seva influència sobre el final del consens urbà forjat durant la transició.

In movimento. Repertorio de fonti comparativi per lo studio del rapporto tra il movimento operaio e la migrazione interna. Barcellona - Torino 1955-1969 / Michelangela Di Giacomo
Di Giacomo, Michelangela


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 53-75 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

L'article tracta de si és possible i de quina manera es pot realitzar una investigació que compari les actituds dels subjectes del moviment obrer italià i espanyol en relació a la població que emigra des de les àrees subdesenvolupades cap a les capitals industrials de ambdós països. Més en concret, se centrarà en les ciutats de Torí i Barcelona durant els anys seixanta i en les parelles PCI/ PCE-PSUC i CGIL/ CCOO. En una primera part, es descriuen els materials d'arxiu i bibliogràfics. En una segona part, s'esbossen unes propostes per utilitzar concretament aquests materials i, en una tercera, donaré compte de la literatura historiogràfica, tot definint els punts principals de la comparació.

El Comitè Internacional de la Creu Roja, el possible reconeixement diplomàtic de Catalunya i els efectes humanitaris de l'evolució política catalana (1936-1939) / Arnau Gonzàlez i Vilalta
Gonzàlez i Vilalta, Arnau


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 7 (2014) , p. 33-52 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

Si és cert que la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va implicar el gruix dels estats europeus d'una o altra manera, no és menys veritat que també ho va fer amb entitats internacionals apolítiques i neutrals com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR). Amb l'objectiu de mitigar els efectes de la guerra sobre la població civil, l'entitat suïssa desplegaria una àmplia activitat a tot el territori en guerra. Una actuació que esdevindria de gran rellevància a Catalunya a través de l'actuació de la delegació formada a Barcelona i que col·laboraria de manera activa amb la Generalitat i el Cos Consular. Precisament la persecució de la signatura d'un acord amb tots els actors possibles del conflicte que facilités l'evacuació de la població no combatent, va a estar a punt de propiciar el reconeixement internacional (indirecte) de Catalunya. Aquesta iniciativa, frustrada per la negativa de Largo Caballero i de Franco, impossibilitaria la disminució de les víctimes del conflicte.